Inici » “50 anys sense El Raval” Recordant l’escola de les monges

“50 anys sense El Raval” Recordant l’escola de les monges

El passat dijous 7 de febrer al Casal de Cultura Robert Brillas vam fer la quarta xerrada del cicle 50 anys sense Raval aquesta vegada dedicada a l’Escola de les Monges. La conferència  va anar a càrrec de Marta de Planell i Mas coordinadora tècnica de l’Arxiu Municipal d’Esplugues de Llobregat que va comptar amb la col·laboració de la nostra tresorera Lídia Verdier i Guasques. Va fer la presentació la nostra presidenta Rosa Abós i Prats que va explicar que la conferència té dues parts, la primera basada en les investigacions de la Marta que sobre els orígens i la història de l’escola i la segona en base a l’experiència de diferents exalumnes.

Per recollir l’experiència de l’antic alumnat es van repartir moltes enquestes de les quals se n’han recollit vint-i-una. D’aquestes es van seleccionar quatre persones de diferents edats i que van participar activament en la segona part de la conferència, es tracta de la Marga Gómez i Faura, de l’Enriqueta Llavinés i Vallbona, de la Dolors Cañadó i Fajardo i, finalment, d’un home, Juli Ochoa i González, perquè encara que es tractava d’una escola femenina a pàrvuls sí que s’admetien nois, així que van voler tenir una representació masculina.

A continuació el resum que ha fet la Marta de Planell.

La conferència es dedicà a l’escola de les monges, situant-la en l’espai i el temps, i després es tractà dels records que tenien exalumnes, records que havien estat recollits a través del buidatge i anàlisi de l’enquesta “Jo també vaig anar a les monges del Raval” i del passi d’imatges de l’escola quan estava en el Raval.

La casa estava situada al carrer General Manso, número 2, anteriorment carrer de Sant Francesc, carrer Nou, i popularment carrer de les Monges.

El seu origen com a casa residencial data de principis del segle XIX. Era propietat d’una nissaga de notaris de Barcelona, els Madriguera, que la posseïren fins el 8 de juliol de 1899, quan Ricard Madriguera i Ortiz la vengué a Rafaela Concepción Marín i Galiano, veïna d’Esplugues. La propietat on hi havia la casa i el jardí s’havia format a partir de quatre solars, cada un de 25 pams d’ample per 200 de llarg, i es pagava un cens als Campreciós. 

El 13 de febrer de 1909 passà a Elvira Jover i Peix, vídua de Josep Vidal-Ribas i Torrens. Aquell mateix any s’hi creà una escola, sota la direcció d’un patronat format pel rector i l’alcalde d’Esplugues.

En la conferència es van mencionar les congregacions que dirigiren l’escola, les Filles de Jesús i la Casa de Nazareth, com també les monges que estigueren empadronades en aquesta casa i la construcció d’un nou edifici en el pati, el 1933. L’escola sempre va estar dirigida per monges, excepte durant la Guerra Civil. També es van esmentar els béns que van ser malmesos en aquells anys.

A continuació es passà a una segona part en què es va donar a conèixer com era l’escola a partir del buidatge de dades de l’enquesta “Jo també vaig anar a les monges del Raval”; treball de buidatge i anàlisi fet per Rosa Abós, Marta de Planell i Lídia Verdier. En aquesta part hi participaren quatre persones, Dolors Cañadó, Magda Gómez, Enriqueta Llavinés i Juli Ochoa, com a representació del grup de persones que havien anat a les monges del Raval. Durant la projecció d’imatges, les persones assistents s’animaren a identificar la gent de les fotografies, convertint la conferència en un acte participatiu i entranyable. 

En finalitzar l’acte es va fer una fotografia de les persones que van anar a l’escola de les monges del Raval.