Els viatges del claustre de Santa Maria de Montsió

Els viatges del claustre de Santa Maria de Montsió és el títol de la conferència que va tenir lloc el passat 2 d’octubre, a càrrec de Lídia Verdier Guasques, historiadora d’art. El títol ja ens diu molt. Els trasllats del claustre és el tema que va desenvolupar Lídia Verdier en el seu Treball de Fi de Carrera. I tot i que el Treball estava enfocat des de la vessant de la conservació de patrimoni, les investigacions es van remuntar des de la fundació de l’orde a Barcelona i la construcció del monestir fins al seu trasllat a la ubicació actual.

Després d’una petita introducció en què va explicar la importància de tenir en compte el context històric, geogràfic, polític, social, religiós, filosòfic… Per entendre bé una obra i comprendre el valor que pot tenir per a la societat, la conferenciant, per ajudar als assistents a posar-se en context, va parlar dels diferents tipus de congregacions de religiosos i monestirs des de les primeres concentracions cristianes de monjos fins a arribar a l’edat mitjana, època del naixement de les ordespredicadores i mendicants i de la fundació a Barcelona de l’orde de monges dominiques per la Infanta Maria d’Aragó, filla de Jaume II i de Blanca de Nàpols. Seguidament i ajudant-se en tot moment d’imatges, va explicar com era la ciutat de Barcelona a mitjans de segle XV, amb carrers estrets i sorollosos, i de la distribució dels monestirs de les ordes mendicants al voltant de la ciutat encerclada per les muralles romanes en l’espai que acabarien encerclant les muralles medievals. I un cop posats en situació, va anar explicant la fundació de l’orde, la construcció del primer monestir sota el títol de Sant Pere Màrtir fora muralles molt a prop de les Drassanes actuals, l’arribada de les primeres monges des del monestir de Prulla, el seu trasllat a l’interior de la ciutat medieval a la zona que avui en dia ocupa la Biblioteca Nacional de Catalunya, la cessió per part del rei Alfons IV el Magnànim i la seva esposa Maria de Castella del monestir que quedava lliure a la plaça de Santa Anna (actual Portal de l’Àngel) per la fusió dels monjos agustins amb els del monestir de Santa Anna que estava a tocar.

Ens va explicar com ja en aquesta nova ubicació, la congregació canvia el títol del monestir pel de Nostra Senyora de Santa Maria de Montsió, com s’adapten el monestir construït al segle XIV per a ús de monges de clausura, i com els afecten els fets que passen a la ciutat durant els poc més de 400 anys que hi van estar en aquest espai fins a arribar al segle XIX, ple de moments violents i convulsos que van provocar que en diverses ocasions els confisquessin el monestir i l’haguessin d’abandonar, també ens va relatar alguna anècdota com ara el naixement entre les parets de la seva església de la “Sociedad del Liceo Filarmónico-dramàtico-barcelones” que va construir el Gran Teatre del Liceu. Fins a arribar al 1884 en què, un cop recuperat el monestir, les monges es veuen obligades a vendre’l pel seu estat ruïnós i traslladar-se a la Rambla de Catalunya, enduent-se amb elles el claustre i l’església. Ens va parlar també dels diferents elements del claustre i del monestir que es van perdre: finestres, sortidors, fonts, làpides, capitells i columnes… quedant reduït el claustre a un quart del que havia arribat a ocupar.

Seguidament ens va explicar els pocs anys que s’hi van estar a l’edifici de la Rambla de Catalunya on van viure els temps convulsos de principis de segle XX i les raons que les van dur a haver de traslladar-se de nou, aquesta vegada a Esplugues de Llobregat, a la finca de Can Casanoves on van adaptar la casa ja existent per ús de la congregació i on van construir un nou monestir conservant el títol de Nostra Senyora de Santa Maria de Montsió i on es van tornar a endur el claustre gòtic però no així l’església que, a instàncies de l’arquebisbe de Barcelona, Sr. Gregorio Modrego, van haver de deixar a Barcelona i que va passar a ser la Parròquia de Sant Ramón de Penyafort – Santa Maria de Montsió.

Arribats a aquest punt, va explicar el trasllat del claustre pedra a pedra i les formes dels capitells i de les columnes del claustre, les figures esculpides a les mènsules dels arcs dels escaires, el significat de les que hi ha representades a la font gòtica que també ve del monestir de la Plaça de Santa Anna i de les que es troben als capitells de la porta gòtica que dóna als jardins interiors. Finalment va fer incís en el valor del claustre a Esplugues i en la importància que té, que encara avuien dia, es segueixi utilitzant per la funció pel que el van construir: lloc de recés d’una comunitat religiosa.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

9 − 8 =

Scroll to Top