Inici » Esplugues en el temps del Baró de Maldà

Esplugues en el temps del Baró de Maldà

El Cristian ens ha fet una xerrada sobre el Baró de Maldà a la Sala teatre de l’Avenç que una setantena llarga de persones van seguir amb molt d’interès. Va començar explicant la història de la família des del seu rebesavi burgès que va ser l’origen de la fortuna familliar i va sentar les bases perquè la família tingués títol mobiliar, objectiu d’una bona part de la burgesia de l’època.

En Jaume Cortada i Sala un personatge molt interessant que és l’inici de tot plegat, és paraire, per tant es dedica al negoci de la llana. Té diners i diversifica el negoci dedicant-se a temes financers variats i fa molts diners que li serviran per complir el somni de molts burgesos tenir un títol nobiliari i compra per un preu exorbitant per l’època la Baronia de Maldà, compra els drets però encara no té el títol.

La seva relació amb Esplugues és perquè té l’exclusiva de la venda de carn a la població i, sobretot, perquè és molt amic de Pau Cortada que era l’antic propietari de l’actual Can Cortada que ell anomenarà “la torre”. Com a marmesor del testament no podia comprar la casa, però a través d’algunes gestions dubtoses l’acaba posseint-la amb la idea de crear una gran finca agrícola.

El seu pare del nostre protagonista Rafael d’Amat i Cortada, nét de Jaume Cortada, és felipista i segurament això permetrà que  el Rafael sigui el primer que tingui el títol Baró de Maldà. És una persona que viu de rendes, com la majoria de nobles de la seva època. Els seus escrits ens demostra que viu angoixat, que és hipocondríac i antifrancès probablement perquè té por que les idees de la revolució francesa arribin a Catalunya. Rebutja la modernat en els costums i en la manera de vestir de les dones cada cop mostren més parts del seu cos: braços, pits… Però és un gran amant de la xocolata, del tabac que llavors s’inhalava, el rapè. Destaca també per la seva gran afició a la gastronomia.

El paper social del Baró no és gaire rellevant, destaca molt més la seva vàlua literària ja  que escriu en un català col·loquial i ple de barbarismes de 1769 a 1818, poc abans de morir, un dietari, El calaix de sastre, que ens ajuda a conèixer la Barcelona del XVIII des del seu punt de vista de noble conservador. Escriu en català en una època que el català està durament perseguit i la major part de la intel·lectualitat catalana escriu en castellà.

Acaba la conferència parlant de la part del dietari que escriu a Esplugues en les seves llarges estades estiuenques especialment durant la Festa Major de Sant Mateu al setembre i la verge del roser al maig.  La lectura de molts fragments escrits a Esplugues van fer la delícia de les moltes persones assistents. Una petita lliçó sobre com era la nostra població al segle XVIII, farcida d’informació culinària i amb algunes anècdotes picants.

 

Xerrada íntegra a Tele Estudi Esplugues feta per l’Enric Alsinet.