Tothom sap que tenim una comissaria dels mossos (perdó avui hem après que s’ha de dir Àrea Bàsica Policial) a Esplugues. Tothom sap que fa uns anys que la tenim, encara que són menys els qui recorden que va ser una inaugurada l’11 de novembre de 2006. Però el que no sabíem abans de començar la xerrada és que el primer post, que encara que a alguns no us ho sembli és una paraula ben nostrada, d’Esplugues s’instal·larà també un 1 de novembre però de l’any 1922.
La xerrada va començar amb la intervenció de la nostra presidenta Rosa Abós que va agrair als ponents la seva feina i la seva voluntat d’explicar-nos aquest petit bocí d’història local, també va recordar que la Toñi Moreno va ser la primera que es va posar en contacte amb nosaltres per plantejar-nos de fer la xerrada i va agrair la presència del Rafael Vidal que porta 41 anys fent de Mosso, i el seu pare també ho era, i que és el membre més antic de l’àrea bàsica policial d’Esplugues.
Tampoc no sabíem que els Mossos d’Esquadra és un dels primers cossos armats amb característica de cos policial a Europa, la guàrdia civil no serà fundada fins el 1844 pel Duc d’Ahumada o la policía nacional té el seu origen en 1824, el carabibiere són del 1814 o la Policia Nacional francesa el 1789.
En un principi són païsans armats que tenen la funció de perseguir austriacistes. Felip V el 21 d’abril de 1719 habilitava al Capità General de Catalunya a crear el Cuerpo de Fusileros (Cos de fusellers), que aviat rebé els noms de Mossos de les Esquadres del Batlle de Valls per haver estat posats sota la direcció de Pere Anton Veciana, un personatge passat al bàndol filipista cap a finals de la guerra, que fou batlle de la vila de Valls, i després d’aquest perduraren sota membres de la seva família. També reberen els noms d’Esquadres de Valls o Esquadres de Veciana. El càrrec de comandant per resolució reial de 8 de juny de 1773 havia de ser ocupat amb preferència per membres de la casa de Veciana. El càrrec directiu de les Esquadres era nomenat directament per les autoritats militars fins poc abans de la Segona República Espanyola, que el cos d’Esquadres de Catalunya passa a ser controlat pel govern civil primer de la Diputació de Barcelona i després a la Generalitat republicana (26 de gener de 1934).
Es tractava, doncs, de païsans armats amb funció de vigilància que tenien com a funció donar seguretat (vigilar, perseguir delinqüents) quan l’exèrcit no hi era. El manteniment del cos a càrrec de l’ajuntament i diferència dels altres cossos que es crearan que aniran a càrrec de l’estat. A finals del segle divuit tenien atribuïdes les funcions d’auxiliar a l’administració de justícia, detenir els criminals i posar-los a disposició judicial; també perseguien als desertors pels quals rebien una gratificació extraordinària, en resum funcions pròpies de l’ordre públic. Rendien comptes al capità general de Catalunya i a la sala criminal de la Reial Audiència. El comandant habitualment residia a Valls i el caporal de Barcelona rendia comptes diàriament amb la Secretaria de la Capitania General i si efectuava detencions també ho feia amb la Sala Criminal.També tenien atribuïdes les funcions de persecució de la falsificació de moneda.
Els mossos van patir els avatars de la història. Foren abolits el 1868 amb la república pel seu caràcter monàrquic i restablerts el 1876 amb la restauració borbònica. Durant els anys de la segona república estigueren sempre al costat de la Generalitat, motiu pel qual la dictadura franquista els va abolir altre cop el 1939. Més tard, però, el 1950 la Diputació de Barcelona va crear un cos similar plenament adscrit al règim. Posteriorment amb el retorn de la democràcia i la Generalitat els Mossos retornaren a les ordres de les institucions catalanes el 1980 i foren reconvertits en una policia democràtica de naturalesa civil que des del 1994 fins ara s’ha anat ampliant fins a esdevenir la policia integral de Catalunya.
Abans de parlar d’Esplugues el Xavi va fer un repàs de la uniformitat, element sempre important en un cos policial. Passem ja a parlar d’Esplugues. Com que era un cos finançat pels ajuntaments les diputacions de Tarragona, Girona i Lleida no van voler saber-ne res i només la diputació de Barcelona va voler col·laborar amb els ajuntaments per fer-se’n càrrec del seu manteniment i quan es va crear la Mancomunitat va haver-hi la proposta de suprimir el cos i es va preguntar als ajuntaments, però aquests van demanar el manteninment del cos perquè era útil, no oblidem que els anys 20 són anys de gran conflictivitat social.
Quan la Ruth i el Xavi van començar a estudiar el tema es van trobar una part de la feina feta ja que el Francesc Riera i Prenafeta va publica un estudi l’any 2004 a la Miscel·lania d’Estudis Santjustencs XII amb el títol de Les esquadres de Catalunya a Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern. 1922-1939. Al final de l’article trobareu enllaç amb l’article sencer del Francesc Riera.
Fins a les darreries dels anys 20, la vigilància i la seguretat de la ciutadania depenien de dues forces diferents: el “vigilant” i del “sereno” (pagats per l’ajuntament) i el Sometent, cos armat de caire local, format per persones de la mateixa població sota les ordres del caporal que era una persona de reconeguda solvència moral i sovint econòmica. El somatent es reunia a toc de campana quan es detectaven delinqüents.
A Esplugues de Llobregat, l’any 1924, quan ja fa un any i escaig que s’ha establert la parella de Mossos d’Esquadra, trobem al vigilant Josep Cervera Canals de 38 anys i que en porta vint anys residint al municipi, a l’agutzil Rafael Mascaró Roldàn de 52 anys i natural d’Esplugues, al sereno Josep Malaret Pi espluguenc de 46 anys, i com a guardes a Jaume Artigas Argemí de 61 anys dels quals 34 ho són amb residència a Esplugues, i Francisco Romeu Gutiérrez de 24 anys i que s’encarrega de la custòdia dels dipòsits d’aigua soterrats de Sant Pere Màrtir, pertanyents a la companyia d’Aigües de Barcelona. Jaume Bonet i Emili Prenafeta, seran els primers guàrdies d’Esplugues.
El Xavi ens fa una repassada de la història dels mossos a Esplugues amb les dades de l’article del Francesc Riera i dades d’investigació pròpia. Va acabar la Ruth explicant l’evolució dels mossos després de la guerra fins la situació actual en què són la policia de Catalunya fet que permet construir un model propi de seguretat que es concretarà en el desplegament pel territori substituint la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en la tasca de manteniment de l’ordre públic. Va recordar que aquest any es compleix el el desè aniversari dels Mossos a Esplugues i per això van valorar que era el moment de repassar la història dels mossos a Esplugues
Els mossos com és natural petiren les conseqüència de la situació política: els fets d’octubre, l’exili acompanyant el president de la Generalitat i el retorn a Espanya enganyats i que van acabar a camps de concentració abans de poder tornar a casa i integrar-se en la difícil vida de les postguerra.
L’explicació dels fets més importants esdevinguts a Esplugues i de la vida d’alguns dels guàrdies, destacarem el Jaume Bonet Reig pelrquè la seva família continua lligada al poble. Va néixer el 15 de maig de 1895 a la població lleidatana de Torregrossa (Les Garrigues). El padró municipal d’habitants d’Esplugues de l’any 1924, ens informa que Jaume Bonet, està casat, sap llegir i escriure, és veí del poble des de fa tres anys, i té per ofici Mosso d’Esquadra amb un jornal diari de 8 pessetes. Viu al núm. 36 del carrer de l’Església amb la seva esposa Magdalena Biosca Garrós, nascuda el novembre de 1895 a Juneda (Les Garrigues) i amb el seu fill Jaume, nascut l’octubre de 1921 a Barcelona. A partir de l’any 1930 fins a l’any 1936 s’afegiria a la unitat familiar Antònia Biosca, provinent de Juneda i cunyada de Jaume Bonet.
La nostra presidenta va agrair al Joan Puiggròs, que ens va portar material històric dels Mossos: una placa de matrícula, la reproducció d’un sabre que portaven els mosos i medalles, que són del seu gendre Joan Torres.
Us convidem a seguir la xerrada en el youtube i a llegir-vos l’article del Josep Riera.
A la foto trobem a l’esquerra l’Emili Prenafeta i el Jaume Bonet.