Dijous u de juny el periodista Vicenç Lozano ens va fer una conferència al Casal Robert Brillas amb un títol suggeridor “Les reformes del Papa, de moment, no han tingut l’èxit esperat. Ha perdut la batalla. Però guanyarà la guerra?”. Era la segona dedicada a explicar les resistències que troba el papa al Vaticà en el seu procés renovador i com va passar l’any passat va tenir una molt bona resposta de la setantena de persones que el van seguir amb molt d’interès, encara que en un sector dels creients desperti un cert desassossec.
No hi ha dubte que el Papa Francesc ha aconseguit un lideratge moral al món, però “al Vaticà perd allò que guanya fora” com va dir Vicenç Lozano. El Sínode de bisbes no va complir les espectatives de les seves propostes reformadores i la sensació és que lentament assoleix petites reformes, però que les importants no les ha pogut tirar endavant.
El papa Francesc va ser elegit per engegar el rellotge de l’església aturat durant els dos últims papes conservadors. Però de moment no ha pogut posar fre als excessos i els escàndols de la Cúria. El Vatileaks (2011) va esclatar en el papat de Benet XVI i va jugar un paper clar en la seva dimissió (2013) en no veure’s amb força de posar ordre. El col·legi cardenalici va veure la necessitat d’un canvi important i va elegir un papa renovador, encara que és probable que alguns dels seus votants no volguessin que anés massa lluny, fet que explicaria en part els entrebancs amb què es troba. El responable de la filtració de documentació secreta relacionada amb el papa va ser el seu majordom Paolo Gabriele.
El Vatileaks 2 (2015) probablement també tindrà tindrà un paper destacat en el seu pontificat. Un dels protagonistes del escàndol és el periodista Gianluigi Nuzzi que havia escrit el llibre Sua Santitá amb les filtracions de Paolo Gabriele. Ara ha escrit el llibre Via Crucis que junt amb el llibre Avarizia d’Emiliano Fitipaldi revelen greus irregularitats en les finances de la Santa Seu, la persistència de privilegis inacceptables i confirmen la voluntat renovadora del papa Francesc que en una decisió sense precedents havia creat la “Comissió investigadora dels organismes econòmics i administratius de la Santa Seu” (COSEA).
L’autoria de les filtracions correspon al capellà espanyol de l’Opus Dei Lucio Vallejo Valda i a l’exassessora Francesca Chaouqui. Consta que el Papa va fer comprar discretament els llibres per saber el que passava. A més de la COSEA el papa havia creat la Secretaria per a l’Economia de La Santa Seu amb la voluntat de concentrar en un sol organisme totes les finances vaticanes i també va anunciar la creació d’un Consell d’Economia format per vuit cardenals i set laics amb gran experiència en el món de les finances. El motiu de la filtració podria ser una venjança de Lucio Vallejo per no haver-li encarregat de portar la secretaria.
Els llibres demostren els privilegis escandalosos de cardenals que viuen pràcticament sense pagar res en autèntics palaus propietat de l’església (que només a Roma té un patrimoni immobiliari valorat en 4 milions d’euros), com l’àtic on viu el Cardenal Bertoni. També denuncien un entramat escandalós de negocis i filtren una afirmació del papa on diu “les despeses de la cúria estan fora de control” i que “s’han perdut 10 milions en una inversió equivocada a Suïssa”. Els dos llibres destaquen la solitud del papa a la cúria. Per tot plegat i adoptant una actitud poc usual va demanar perdó públicament pels excessos denunciats.
La cúria és necessària però cal una reforma per fer-la més simple i descentralitzada i adaptar-la als principis d’austeritat que proclama el papa. La gran incògnica és saber si podrà tirar endavant aquesta simplificació i altres reformes en l’aspecte doctrinal encara que les seves propostes no siguin especialment agosarades. Vicenç Lozano ens va parlar també de diferents lobbys que actuen el Vaticà com el lobby gay, encara que va opinar que difícilment a curt i mig termini l’església normalitzarà l’homosexualitat, el sacerdoci de la dona o suprimirà l’obligatorietat del celibat. Qüestions aquestes que tractades des del punt de vista de la misericòrida, com li agrada repetir a Francesc, es poden enfocar d’una manera més comprensiva. En tot cas el papa té clara la necessitat de buscar consensos per reformar una església catòlica i apòstolica que ha de ser més universal que romana. També té clar que cal donar més paper a dones i laics i millorar la comunicació. Té voluntat de lluita i no es planteja renunciar perquè vol consolidar el lideratge global basat en temes com l’ecologia, la immigració, una economia justa, la pau i el diàleg nord sud.
La voluntat hi és, les resitències són fortes, però el papa té molt present la frase de l’escriptor JL Borges, argentí com ell: “El futuro no es lo que va a pasar sino lo que vamos a hacer”.