Inici » Pessics de cultura: religions i guerres.

Pessics de cultura: religions i guerres.

Dijous dia 7 de maig es va realitzar una xerrada al centre Robert Brillas d’Esplugues protagonitzada pel jesuïta Jaume Flaquer. Professor de la facultat de teologia de Catalunya, llicenciat en filosofia i teologia, i doctorat en Estudis islàmics per el EPHE (Sorbona de París), ens va transmetre els seus coneixements sobre el món islàmic, actualment un tema de gran interès a la nostra societat perquè tant polítics com mitjans de comunicació es fan ressò dels problemes que provoquen les guerres del mitjà orient.

No obstant això, en Jaume Flaquer ens va mostrar una visió molt més aprofundida i crítica de la realitat actual islàmica, iniciant el seu discurs amb una qüestió rellevant: Per què la religió pot generar violència? Per donar resposta a aquesta pregunta Flaquer va deixar clar que és un error el fet de presentar aquests conflictes islàmics només com a religiosos ja que, en la majoria dels casos, són altres factors d’origen els que propicien aquest enfrontament i el factor religió és un “afegit” que fa que s’agreugi aquesta violència. Per posar un exemple, nazisme i comunisme al llarg del segle XX no van ser fomentats per la religió, sinó més aviat van ser motivades per ideologies totalitàries. A més, quan la religió és l’únic element identitari d’un grup, es genera violència. Per poder donar solució a aquesta problemàtica és necessari segons Flaquer, fomentar l’educació en el sentit d’aconseguir una identitat complexa en la persona. Per tant, les persones que es veuen atretes per lluitar al costat de l’estat islàmic és perquè adquireixen un únic element identitari, en aquest cas, la religió i a més, presenten una clara feblesa identitària.

Per una altra banda, Flaquer va fer servir un mapa de la presència de la minoria sunnita i xiïta als països de l’orient Mitjà per poder seguir amb la seva presentació. La principal idea que ens va voler transmetre és que a més de les dues minories que actualment s’enfronten, xiisme i sunnisme, existeixen també desavinences dins les pròpies minories i, a més, altres actors que fan d’aquesta guerra interminable, com per exemple el grup terrorista Al-Qaeda i l’Estat Islàmic, per un altre. No obstant això, presenten diferències,  l’objectiu del grup terrorista és realitzar atemptats per lluitar contra occident. Per contra, el projecte de l’estat islàmic és crear un estat abastant a la majoria de països possibles, recreant l’estat islàmic originari a la terra mitjançant la captació de tot tipus de persones ja siguin musulmans o no, informàtics, metges, professors transmetent una ideologia mil·lenarista de la fi del món.

Finalment va establir la diferència entre xiisme i sunnisme. El primer és clerical, és a dir, els clergues disposen d’una potestat divina que els permet un coneixement superior als altres mortals, són capaços de travessar la realitat de les persones a més de tenir potestat per refer la llei islàmica. Al contrari, el sunnisme no es caracteritza per ser clerical, per tant, no existeix una jerarquia religiosa ni tampoc poden reformar la llei islàmica.

Amb tot, Flaquer va voler deixar clar que no es una decisió fàcil per occident fer front a aquest nou repte que podria acabar desencadenant una tercera guerra mundial. Les solucions que es plantegen són molt diverses, i es veu necessari que tant occident ha de fer autocrítica de com va desenvolupar la divisió de l’Irak durant el colonialisme, i a la vegada els països que conformen el anomenat estat islàmic, sobretot els musulmans moderats que són els més afectats, haurien de realitzar una revisió dels orígens de les directrius de l’islam.

Raquel Bascuñán.