Presentació de la Miscel·lània III del Grup d’Estudis d’Esplugues Els records de la gent gran – 2

Hem acabat les xerrades de l’any amb la Presentació de la Miscel·lània III que reprodueix algunes de les trobades amb la Gent Gran que vam fer entre el 2001 i el 2006. Com és habitual al desembre ens va tocar fer-la a la sala petita “Pau Sans i Guitart” ja que la gran la tenien ocupada els Pastorets. El dia tampoc era habital, el 14 perquè com a conseqüència del pont no la vam poder fer la primera setmana. I, finalment,  i al mig d’una campanya electoral molt important. La resposta del públic com sempre molt bona ja que la sala estava ben plena, fet que demostra la tirada que tenenels temes locals.

La nostra presidenta, la Rosa Abós i Prats, va presentar l’acte junt amb la regidora de cultura Maribel Aguilera. La Rosa va recordar el gran esforç que suposa tirar endavant un projecte com aquest. Com diu en la presèntació la miscel·lania és el resultat de la feina de “persones molt compromeses amb la cultura i el patrimoni de la nostra ciutat. Algunes d’elles encara formen part de la junta actual, unes segueixen sent socis i sòcies, per tant vinculades i properes a la nostra entitat. D’altres hem estat hereus i protectors d’aquest treball i estem contents de ser els responsables de la seva publicació.” La Maribel va destacar l’èxit de participació en totes les nostres activitats  i la importància que té presevar el record de la gent gran per a la nostra història.

La Roser Camps, que va ser presidenta i fundadora del GEE i la Teresa Carbonell, que ha participat en moltes de les nostres activitats,  van ser les impulsores del projecte durant els cinc anys que va durar i ens van explicar com va néixer, com es va desenvolupar  i ens van encoratjar a continuar amb la seva publicació.

La Roser va reivindicar la idea de poble perquè l’esperit i la idea de poble no l’haríem de perdre mai. Moltes persones grans ens van explicar les vivències dels seus oficis i de les tradicions nostrades i ara aquest testimoni adquireix més valor perquè moltes d’aquestes persones ja no són entre nosaltres. Sempre es diu que cal mirar endavant, però sense les persones que ens van precedir nosaltres no seríem aquí. Va destacar la col·laboració entusiasta de dues persones més grans que la resta delgrup però que van aportar el seu entusiasme i el seu coneixement: l’Andreu Ferret que coneixia com ningú la botànica del Sant Pere Màrtir, i ente altres iniciatives va impulsar la plantada d’abets que ja donen ombre al costat de les ruïnes de l’ermita, i el Jaume Torres que era imprescindible en totes aquelles activitats que demanessin una certa logística. També va recordar tres magnífiques dones i col·laboradores que malauradament ens van deixar ben joves: Magda Font, Núria Crivillé i Maria Collado.

La Maria Teresa Carbonell va començar explicant que feia un progra a ETV que es deia Arrels on entrevistava molta gent que després també van ser a les xerrades de la gent gran. Tenint en compte la seva experiència televisiva, la Roser Camps un dia la va anar a veure i li va comentar que teníem un munt de gent gran que eren un pou de sabiduria de les coses del poble i queda una llàstima que es perdés. La seva proposta era convocar-los per tenir una xerrada amb ells gravar-la i després publicar-la perquè no es perdés la seva experiència.

La Teresa havia de coordinar-ho, però s’ho va pensar i va plantejar que era molt fred i que s’aprofitaria poc si només parlaven amb ella i ho gravava i que era millor que ho fessin obert perquè  pogués venir més gent a sentir-ho. A la Roser li va semblar bé la idea i així va començar tot plegat. Els principis sempre són difícils i venia poca gent perquè van fer poca propaganda, després ja van fer uns cartells i van decidir de convidar a un vinet i unes pastes al final de la sessió.

La M. Teresa no es cansa de dir que sempre es va trobar amb gent amb ganes de col·laborar com  el Pepet de Can Cortada, el senyor Payà i el Pascual Joan, que van ser els primers a participar. La primera xerrada vam parlar dels tres tombs i  de la ràdio, amb el Josep Payà i el Josep Casellas i la segona el Pasqual Joan va parlar dels escriptors i poetes espluguins.

Tothom va col·laborar i això sempre sempre és díficil perquè hi havia gent que li semblava que la seva experiència no era interessant i també perquè no estaven acostumats a parlar en públic. L’ èxit va ser el resultat de la feina de molta gent, la gent que organitza, la gent que explica les seves experiències i la gent que venia a sentir-ho.

Van intervenir també el Joan Puiggròs que ha convertit en text amè i literari les transcripcions de les intervencions i ha redactat les notes introductòries amb la col·laboració del Cristian Domínguez en la relativa a l’Andreu Hernández. El Cristian Domínguez va destacar la importància de la història oral. El Miquel Casellas ens va parlar de  la maquetació, que ha estat obra seva. L’últim a intervenir va ser el Santi Campo, que com altres va transcirure cintes, i va voler destacar el caràcter coral del feina feta.

I acabarem amb unes paraules de la nostra presidenta: “Volem mostrar el nostre agraknent a tothom que ha fet possible que no es perdi la memòria de les persones d’Esplugues que ens han precedit. Lamentem profundament que algunes d’elles ja ens hagin deixat.

Però ningú és mort si és recordat”.