La sortida la vam salvar sense pluja però el cel grisós i emboirat donaven un toc tardorenc al paisatge molt espectacular.
El Castell monestir es troba emplaçat sobre els estreps meridionals de la Serralada Prelitoral. Situat dins l’extens territori del castell andalusí de Siurana, vers 1170 Alfons 1r féu donació de l’indret al capítol de la catedral de Tarragona per tal que hi construís una fortificació i una canònica agustiniana dedicada a Sant Miquel. Fundat el 1153, el monestir de Sant Miquel d’Escornalbou fou el centre de la baronia que reunia els pobles de Duesaigües, Riudecanyes, Vilanova d’Escornalbou, l’Argentera, Colldejou, Pradell de la Teixeta i la Torre de Fontaubella. La comunitat de clergues fou suprimida el 1574 i el 1580 passà a l’ordre franciscà, que hi mantingués una comunitat fins la desamortització del 1835. En 1843 va ser adquirit per John Bridgam i a la primera dècada del nostre segle, va ser adquirit per Eduard Toda.
La desamortització dels béns eclesiàstics era un objectiu dels il·lustrats que tenia com a objectiu una estructura més justa de la propietat de la terra. Però en realitat la desamortització de Mendiazabal (1836) no va permetre els petits camperols l’accés a les noves terres que van passar a càrrec de persones benestants. Tampoc es va compir l’altre objectiu que era el de millorar les finances de l’estat ja que el fet que es posessin tan de cop a la venda aquests terrenys va fer que es pagués molt menys del que l’estat preveia. I com a conseqüència de tot plegat, monestirs i altres béns eclesiàstics de gran valor artístic van ser sotmesos al saqueig i, en molts casos, pràcticament derruïts davant la indiferència de l’estat. Alguns d’ells van ser recuperuts i restaurats i en el nostre cas els valors que suposa la Reneixença i la col·laboració de la burgesia il·lustrada van permetre que molts d’ells els poguéssim recuperar.
L’any 1912 Eduard Toda, reusenc i bon exponent de la burgesia catalana de l’època, comprà el conjunt i portà a terme una important restauració que transformà l’antiga canònica en residència d’estiueig. Del conjunt medieval es conserven l’església, la sala capitular, la sagristia i part del claustre, i al cim del turó de la capella de Sant Bàrbara, restes de la fortificació. Allà va reunir interessants col·leccions de gravats, ceràmica i objectes de tota mena, així com una notable biblioteca. Edurad Toda també va ser un dels grans mecenes de la recuperació del monestir de Poblet.
El castell monestir important, doncs, pel seu valor històric en l’època medieval contribuint a la repoblació del territori i a principi del XX un representant de la nova burgesia dedica part dels seus recursos a recuperar el patrimoni medieval.
Els elements més importants del conjunt són l’església romànica, les restes de la sala capitular i el claustre, així com la vivenda del Sr Toda, curosament reconstruïda, la visita ens permetrà observar com era una casa senyorial de principis del 1900. Toda en preservà alguns elements, com l’església i el claustre, tot i que el va reformar per convertir-lo en un jardí des d’on gaudir d’una de les millors vistes de les comarques de Tarragona i, especialment, des de l’ermita de Santa Bàrbara, situada al cim del conjunt.
La visita ens permet conèixer l’ambient d’una casa benestant a principis de segle XX, on es van reunir les principals figures de la Renaixença convidades per Toda. A les diferents estances queden mostres de les col·leccions que Toda havia reunit en els seus viatges. Vicecònsol a Macau, Hong Kong i Shangai, i cònsol a Egipte, aprofità aquestes experiències per conèixer diferents cultures. Es va interessar especialment per l’antic Egipte: va participar en les excavacions de Tebes i va reunir una col·lecció privada d’art egipci que cedí al Museo Arqueológico Nacional de Madrid i al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
La llicó d’història sobre el terreny que ens va permetre també visitar un monestir amb un interessant valor arquitectònic i que va ser completada amb un paisatge espectacular, amb un passeig per Vilanova d’Escornalbou i amb un esmorzar i un àpat molt bons al resturant “El reiet del camp”.