El passat dijous 7 de novembre Vicenç Lozano ens va fer una conferència molt enriquidora sobre Cuba que va ser seguida amb molt d’interès per més de 80 persones. Cuba és un país petit del qual podem aprendre molt. El Vicenç ens va parlar de la seva gent i del règim polític de l’illa.
La Mercè Massot va presentar l’acte i ens va recordar que al Vicenç Lozano sempre el podem trobar quan li demanem de fer una xerrada. Darrerament és gairebé cada any que li fem la proposta, ens oferix les conferències que té preparades i nosaltres triem. Aquesta vegada vam triar Cuba perquè la Mercè va quedar molt impressionada del viatge que hi va fer fa uns anys.La Mercè va recordar del seu viatge l’amabilitat de la gent que es desfan per informar-te i ajudar-te, que tenen unes ganes tremendes de ballar i que Han desenvolupat una gran habilitat per arreglar qualsevol cosa amb un filferro si fa falta .
No hi ha dubte que la relació Catalunya Cuba és intensa. Hi ha catalans entre els independentistes cubans i entre el terratinents unionistes, el pare de la Revolució cubana, José Martí, és fill de valencià, la bandera independentista està copiada de a cubana. Però el que són les coses també trobem una connexió espluguina amb la guerra de la independència cubana. L’avi de la nostra sòcia l’Anna Casas va anar com a soldat a la guerra de Cuba, va poder sobreviure i assolida la independència cubana s’hi va quedar. Va tenir una plantació de tabac, va fer negocis i va adquirir molts immobles tant a Cuba com a Catalunya. Va viure a cavall de Catalunya i Cuba i la seva dona, enyorada de Catalunya, va tornar i la família ja va continuar aquí.
El Vicenç Lozano ens va explicar que les ciutats que ha fet més seves són Barcelona, Roma i La Havana. En les seves estades a Cuba ha fet molts amics que li han fet entendre la complexa realitat cubana. Va dir que parlar objectivament de Cuba és complicat, perquè és un d’aquells temes en que la gent està molt clarament posicionada a favor o en contra de la revolució.
En la nostra vida quotidiana tenim molts referents de Cuba tant des d’un punt de vista més lúdic com cultural la qual cosa té molt de mèrit tenin en compte que l’illa només té uns 12 milions d’habitants . Són famoses arreu de món “La bodeguita del medio” que va popularitzar el mojito. “El floridita”, el bressol del daikiri, popularitzat per l’escriptor nord-americà Ernest Hemingway, amic de Fidel, i que va escriure a Cuba un dels seus llibres més famosos, El vell i la mar. L’escriptor va acabar per convertir-se en el principal atractiu turístic per a visitants que arriben de tot el món a conèixer El Floridita, al punt en què una estàtua d’un Hemingway recolzat a l’extrem de la barra és la gran atracció del bar. No podem de deixar d’esmentar el “Cabaret Tropicana” conegut mundialment i que continua sent una referència de la vida nocturna de La Havana.
En l’aspecte cultural hem de destacar “El Ballet Nacional de Cuba” fundat per Alicia Alonso. Pel que fa a la música el son és un estil de cant i dansa originari de Cuba que va aconseguir projecció internacional a partir dels anys trenta de el segle XX. Aquest ritme combina l’estructura i característiques de la música espanyola amb elements i instruments musicals afrocubans. El son cubà ha esdevenguut un dels més influents gèneres de la música llatinoamericana. Els seus derivats i fusions, especialment la Salsa, s’han difós àmpliament a través de tot el món.
La “nova trova” és un moviment dins de la música cubana que va emergir durant els anys seixanta, després de l’establiment de la Revolució cubana. La “nova trova” té les seves arrels en la troba tradicional, però es va diferenciar d’aquesta causa que el seu contingut va ser polític, en un sentit molt ampli. La Nova Troba combinar música popular tradicional amb textos “progressistes” i freqüentment polititzats, i va estar relacionada amb el moviment de la Nova cançó llatinoamericana, especialment amb l’argentina. Alguns dels membres de la Nova Trova van ser també influenciats pel rock i la música pop de la seva època.
L’1 de gener de 1959 Fidel Castro entra en La Havana i suposa el triomf de la revolució amb un gran suport popular. L’hostilitat dels nord-americans a la revolució radicalitza el règim que és abandonat pels sectors moderats i que s’orienta cada cop més cap a la Unió Soviètica cosa lògica en un món dividit en blocs. Entre els aspectes positius hem de destacar la sanitat i l’educació que va aconseguir en pocs temps eradicar l’analfabetisme. La manca de llibertats i una economia excessivament rígida i poc eficaç serien els aspectes més negatius. Pel que fa a l’alimentació la gent no passa gana però molts productes bàsics están racionats.
El recorregut que ens va fer per la societat i la vida cubana el Vicenç Lozano ens va permetre comprendre millor l’evolució del règim i la complexitat de l’illa.