Dijous 3 de novembre el Josep Florenza ens va parlar dels Campreciós, una nissaga de pagesos, família que li serveix per explicar l’evolució de l’agricultura a Esplugues del segles XIX i XX. El Casal de Cultura estava ple a vessar en un dels actes més multitudinaris que es recorden.
L’origen de la xerrada d’avui són les dues que va fer el Josep a petició del Grup d’Estudis d’Esplugues sobre paisatge agrícola l’any 2013. Partint d’aquest primer treball ha volgut continuar l’estudi de l’agricultura del segle XIX al segle XX. Ho farà través de la família dels Campreciós que apareixen en quatre masies i cases de pagès: can Biel, Can Oliveras, Can Ramoneda i Cal Brunet.
Campreciós era un cognom molt habitual a Esplugues, tenim personatges importants de la família com Josep Campreciós Vilopriu de Can Carbonell que va ser batlle d’Esplugues unes quantes vegades entre 1850 i 1906, i Pere Campreciós i Bosch que coneixereu com a Pare Miquel d’Esplugues i que dona nom a la biblioteca. La xerrada es centra en una branca de la família. El Josep ha consultat els amilloraments, les cedules d’habitabilitat, el padró municipal i els títols familiars del cementiri parroquial ja que al padró no consten les dades de defunció, també ha comptat amb la bona memòria de diferents persones, especialment l’Anna Hernàndez.
Esplugues és un municipi petit de 4,6 quilòmetres quadrats que l’any 1710 segons Esteve Carbonell té 19 focs (o llars), és dificil de saber-ne la població exacta perquè cada llar era una família amb avis, fills, germans, criats i criades. L’any 1851 ja tenim els Amilloraments i podem saber que la població era de 1080 habitants. La propietat està ben concentrada, 12 propietaris tenien el 41% de la terra, ells no treballaven la terra, erren els massovers i jornalers els qui ho feien. El 78% (sense comptar dones i criatures) treballaven a l’agricultura i l’esperança de vida era de 45 anys. Després la propietat es va anar diversificant i l’any 1938 40 propietaris tenien en 38% de les terres.
Al segle XX, com a conseqüència de la indústia passsa de 1800 habitants els 1915 a 3600 el 1936 i el 1963 s’acaba la producció agrícola a Esplugues. Els pisos havien anat substituint les terres de conreu i les poques que quedaven eran inviables en un territori tan urbanitzat, els últims anys els robatoris dels productes agrícoles eren constants. No us expliquem més coses perquè vosaltres mateixos les descobriu seguint la versió en directe que va emetre TeleEstudi, o la versió més elaborada feta pel Josep Castells.
A sota teniu els enllaços.
La xerrada completa a TeleEstudiEsplugues
La xerrada completa de Nou Video de Josep Castells