El passat dijous 3 d’octubre el casal Rober Brillas es va omplir de gom a gom per seguir la segona xerrada del Josep Florenza sobre el paisatge agrícola d’Esplugues, va fer la introducció de la xerrada la nostra presidenta Rosa Abós. Si a la primera xerrada es va centrar en els masos i cases de pagès ara ens va fer un recorregut sobre les característiques i l’evolució de l’agricultura a Esplugues. Cal felicitar el Josep pel magnífic treball que ha realitzat i que va servir per recordar a la gent més gran una part de la seva història i als més joves per aprendre que Esplugues no ha estat sempre ni la ciutat dormitori que és ara ni la ciutat industrial que va ser dels 60 als 90.
Va començar explicant les característiques de la nostra agricultura en que predominava la de secà, ja que l’aigua era un bé escàs que es concentrava en la zona de muntanya i als Torrents. Els masos es concentren en la confluència de la plana amb la muntanya o a prop dels Torrents. Tota les masies tenien pou encara que l’aigua no era massa abundant. L’activitat ramadera era un complement de l’activitat agrícola.
Podem classificar tres tipus de sòl agrari segons la seva qualitat i l’ús que se’n deriva:
-
Sòl productiu de bona qualitat: argiles vermelles, ben llaurat i molt productiu. S’hi poden cultivar tota mena de cereals, practicar l’horticultures, plantar-hi arbres fruiters de tota mena.
- Sòl improductiu, contituït per erms, boscos i rocalls. Espais pedregosos de les muntanyes i sòls amb abundants clapes de torturà superficial. Els boscos eren cada cop més escassos.
-
Sòl de qualitat intermitja: Nivells poc profunds d’argiles. Això no permet un bon rendiment de certes espècies, però si d’altres. Són aptes per als ametllers, oliveres, garrofes, arbres que no necessiten gaires atencions i poca aigua.
La comercialització dels productes.
-
En la seva majoria els productes agricoles i ramaders del poble són comercialitzats a la ciutat de Barcelona i les seves rodalies.
-
I en menor mesura ho són per al consum intern del poble.
-
Les comunicacions es feien amb carruatges a través de camins de ferradura fets de terra. Barcelona hera a poques hores.
-
La divisió comarcal de Pau Vila del 1932 ubica Esplugues al Barcelonès per aquest motiu.
L’estructura de la propietat
-
Fins a principis del S.XVII les terres del municipi havien estat majoritàriament concentrades per un grup reduït de famílies.
-
A principis de segle XIX, amb els canvis succeïts a Catalunya i Espanya, es produeix una pèrdua del poder de la noblesa i l’Església, i moltes propietats comencen a fragmentar-se i canviar de mans.
-
Amb el creixement continuat del nucli urbà s’inicia un procés lent de parcel·lació de les propietats i de canvi de mans, que culminaran al segle XX quan deixi de ser un poble agrícola.
Decadència del procés productiu agrícola.
-
Fins a principis del S. XVIII la població del municipi era molt reduïda, organitzada en 21 focs, calculant-se que potser fossin 100 habitants.
-
A principis del S. XIX la població era aproximadament de 600 habitants.
-
A partir del 1765, amb la construcció de la Carretera Reial, el municipi creix de forma lenta però constantment. Això fa que apareguin moltes masies i cases de pagès de tipus vuitcentista i noucentistes.
-
A finals del S. XIX la població era de 1000 habitants aproximadament.
-
És durant la primera meitat del S. XX que es produeix un gran canvi en el model productiu agrícola, alhora que es gesta la seva desaparició.