El passat 7 de juny el Grup d’Estudis d’Esplugues vam voler fer un homenatge a un gran músic espluguí, Pere Mañé i Baleta. Volíem acostar-nos no només a la persona sinó també al músic per això vam voler comptar amb Marcel Casellas, Toni Rocosa i Alfons Rojo que ens van interpretar tres peces de l’autor. Prèviament Miquel Caselles i Piquet havia presentat l’acte, el Joaquim Bonet i Granell, fundador de la secció sardanista de l’Avenç, ens va parlar de l’autor a partir de la seva relació personal i vam poder veure la pel·lícula de Jordi Udina, Recordant el mestre (1994).
Molta gent va seguir amb interès la vida i obra del mestre i va poder escoltar una part representativa de la seva música.
Pere Mañé i Flaquer va néixer a Esplugues el 1897 de família humil. L’organista de la parròquia d’Esplugues, Pau Gelabert, on en Pere cantava va saber veure les seves dots musicals i li va ensenyar solfeig i piano. Quan va veure que no podia ensenyar-li més va aconseguir que el mestre i director d’orquesta Cassià Casademont i Busquets li continués fent classes de música i aquí tenim el nostre protagonista anant cada dia a casa del mestre al carrer València a peu per estalviar el transport a la seva família.
L’anècdota anterior ens demostra la seva gran força de voluntat, també hem de destacar que era una catalanista de pedra picada i que només volia interpretar cançons en català. La gent que el va conèixer destaca també espontàniament el seu mal caràcter, potser degut al seu perfeccionisme, però també destaquen la seva gran dedicació a promopure la nostra música, ja fos interpretant, dirigint corals i orfeons o fent les seves pròpies composicions. Sempre estava disposat a col·laborar per defensar la nostra música popular.
Una altra anècdota que va explicar el Joaquim, i que també apareix a la pel·lícula, té relació a la fidelitat als seus principis. En una de les trobades anuals de la Federació de Cors d’en Clavé que es devia fer a l’Hospitalet, el mestre Cassià Casademont, que havia de dirigir les corals, estava indisposat i d’acord amb els organitzadors van acordar que el mestre Mañé era la persona ideal per substituir-lo. Aquest va acceptar la proposta i va preguntar quines cançons es cantarien. Quan li van dir que havien d’acabar l’actuació amb el “Glòria a Espanya” del mestre Clavé – no oblidem que en plena dictadura franquista les entitats catalanistes es veien obligades a determinades concessions al règim per poder mantenir la seva activitat – va dir que s’hi negava. Després de molt discutir va dir que ja ho arreglaria i en el moment de començar-la un còlic inopurtú el va obligar a deixar l’escenari i marxar cap a casa
La cosa no podia quedar així i la guàrdia civil va anar a buscar-lo a casa i el van portar al quarter per romandre detingut. Si no hagués estat per la intervenció del sr. Argemí la cosa no s’hauria solucionat només amb unes hores detenció perquè ell en cap cas estava disposat a retractar-se del que havia fet.
A l’edat de 17 anys inicia la seva carrera com a músic creant l’orquestra de Cornellà, juntament amb el seu germà Josep, per engrescar i fer ballar el jovent a les festes majors. També toca el flabiol i tamborí en cobles, treballa de músic tocant el violí en diferents teatres com el Dorado, Noveda i Tivolí. I també entra a ser el primer violí a l’orquestra Munné d’Esparraguera.Cors i orfeons ocuparen una part important de la seva vida musical. S’inicià en el camp de la de la direcció coral conduint la Unió Coral de Cornellà. Després fundà l’Orfeó de l’Ateneu Santjustenc. Al 1940 fou nomenat director del cor Lo Pom de Flors i l’any 1950 de l’orfeó Enric Morera. També dirigí l’Orfeó Catalònia de Cornellà i el 1959 fundà la Coral Santa Magdalena d’Esplugues, per encarregar-se més tard del cor Novells de Cerdanyola fins l’any 1972.[ El dia 18 de maig de 1982 a l’edat de 85 anys mor Pere Mañé i Baleta.
El seu fons personal es conserva a l’arxiu municipal d’Esplugues de Llobregat. On trobarem totes les seves obres compositives tant manuscrites com impreses i la seva batuta, cedits per les seves nebodes per desig de la seva esposa la Carme Brull (que podeu veure a la pel·lícula). Durant els seus anys de vida Pere Mañé va escriure un gran nombre d’obres: 34 sardanes (majoritàriament ballables, però algunes de concert amb veus), 6 poemes simfònics per cor i cobla, unes vint cançons per a piano i veu… Les seves sardanes més representatives són: Adelaida (1943) dedicada a la seva mere, Carme (1953) dedicada a la seva esposa, Baix en lloc (1960) el carrer on va néixer, La vila d’Esplugues (1971), Les fonts de Peramola (1974), Natàlia dedicada a la bibliotecària Natàlia Hernández (1975), Els Dansaires de l’Avenç (1975) i Enyor dedicada al santjustenc Daniel Cardona i Civit (1974).[
L’acte quedava incomplet si no podíem sentir la seva música i hem d’agrair al Marcel Casellas, el Toni Rocosa i l’Alfons Rojo que les notes del músic ens arribessin al cor. El Marcel va voler recordar que hi ha molts bons compositors locals a molts pobles de Catalunya i que són desconeguts fora del seu àmbit. Va destacar que el mestre Mañé era un molt bon compositor i com a mostra ens van tocar un valset de caramelles La Rosa vermella basada en un poema de Maria Rosa Buigas. A continuació Enyor que acaba amb un motiu dels segadors i, finalment, La plaça de les Moreres, un indret entranyable del nostre poble.
L’acte va acabar anb el public dempeus escoltant La santa Espina, dedicada als presos polítics i exiliats.
(article publicat a la “Vida d’Esplugues”)7