Després de l’èxit de l’exposició del Raval al juliol, el dia 4 d’octubre a les 19.30 al Casal Robert Brillas vam inaugurar el cicle de conferències sobre el Raval que ens ocuparà una bona part del curs. La primera, no podia ser d’una altra manera va ser sobre els orígens del barri i va anar a càrrec de Marta de Planell i Mas, coordinadora tècnica de l’Arxiu Municipal d’Esplugues de Llobregat. Va fer la presentació la Lídia Verdier i més de 120 persones van omplir la sala del casal.
La Lídia va explicar el procés que ens ha portat a fer l’exposició i les conferències a iniciativa de la Marta de Planell va aportar molta informació nova sobre els orígens del Raval a partir d’una magnífica tasca d’investigació que ha fet. Ja des de l’època dels romans la comunicació amb el centre de la península era a través de la via augusta que passava pel carrer del nostre poble que porta aquest nom.
Fins la invenció de l’automòbil el transport es feia a cavall, amb o sense carro, o a peu. Els cavalls i les persones havien de descansar i alimentar-se de tant en tant i per això s’anavan situant hostals al llarg de la via per fer aquestes funcions. En la notra població en teníem on actualment està situada la Torre dels lleons que es va construir sobre les ruïnes del Castell de Picalqués que com molts altres de Catalunya va ser enderrocat per ordre de Felip V.
La Gran Enciclopèdia Catalana diu que “històricament, al poble d’Esplugues de Llobregat (110 m d’altitud) es diferencien tres nuclis de gènesi distinta. El de la Sagrera, entorn de l’església parroquial, és, probablement, el més antic; el raval de Sant Mateu, format sota el castell de Picalquers, és a l’indret per on discorria l’antic camí ral”. Aquest camí és la Via Augusta romana. La GEC continua afirmant que “aquest segon nucli perdé la primacia quan, en temps de Carles III, es construí la carretera de Madrid (1763), on es formà un nou raval a migdia dels altres dos nuclis antics. A la carretera de Madrid, que des de la darreria de segle al seu pas per la població s’anomena de Laureà Miró, va ser construït aleshores l’Hostal Nou de Picalquers”.
El treball d’investigació de la Marta de Planell demostra que no hi havia nucli de població al voltant del castell abans del segle XVIII i que l’origen del Raval és posterior a la Sagrera. És precisament la construcció del Nou Hostal de Picalquers a la nova carretera, al segle XVIII, el que donarà lloc a la urbanització i naixement del Raval.
Presentació de la Lídia Verdier
Comencem un nou curs amb actes culturals encetant elcicle de xerrades sobre els 50 anys sense el Raval. Ja vàrem tenir un preàmbul el mes de juliol amb l’exposició organitzada per l’Arxiu Municipal d’Esplugues, que vàrem poder veure durant el mes de Juliol.
Ara fa poc més de dos anys, el setembre del 2016, que la Marta de Planell, responsable de l’Arxiu Municipal, va fer la proposta a la Junta del Grup d’Estudis de treballar el tema del Raval per la proximitat del 50è aniversari de l’enderrocament del barri per la construcció de l’autopista. Ens proposava uns quants mesos de treball fent recerca per aconseguir nova informació sobre el barri i plasmar els resultats en una exposició i en unes quantes conferències.
La Junta en ple va aplaudir la idea, es va entusiasmar amb el projecte i va acceptar, entusiasmada i alegrement, el repte que suposava fer una recerca sobre el barri desaparegut, em penso que amb una visió poc real de la feinada que ens venia a sobre.
Des del primer moment, la Marta ens va deixar molt clar que calia aportar nova informació, que no ens havíem de conformar a fer un recull de noticies publicades a l’època, i ens va insistir en que calia investigar a fons per descobrir i aportar noves dades sobre el Raval. I dirigits per ella, la Junta es submergí en la cerca del coneixement i descobriment del Raval.
Els diversos components de la Junta, cadascú dins les seves possibilitats i disponibilitats, ens hem dedicat, aquests dos anys, a cercar informació sobre el barri, sobre les primeres cases que es construïren i el perquè, sobre les persones que hi varen viure, els primers propietaris, l’escola, la demografia, el perquè de l’autopista…
Ens varen dividir els temes a investigar entre els components de la Junta i la Marta i sota la seva coordinació s’establí un calendari d’objectius que, tot i que intentarem seguir, degut a la diferent disponibilitat de cadascú, la poca informació disponible i la dificultat en alguns casos per accedir-hi, es feu difícil, per no dir impossible de complir.
Entre tots varen cercar informació a la premsa i publicacions locals. En els expedients de l’Arxiu Municipal. En el portal dels arxius estatals i en l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Uns varen anar a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. I altres a l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat en més d’una ocasió. I alguns es posaren en contacte amb antics habitants del Raval o amb els seus descendents, demanant-los ens transmetessin els seus records.
Després de recopilar la informació, va venir la tasca de posar-la en comú, de confirmar les dades, de donar-li un relat, un fil conductor, de tornar a confirma les dades. Si aconseguíem nova informació, tornaven a confirmar les dades…
A mi em va tocar treballar primer amb un llibre patrimonial, el Llibre Mestre de Censos de Picalques on havia de cercar informació sobre els primers establiments. I em vaig trobar llegint unes pàgines que gairebé no entenia què hi posava però a base d’insistir vaig acabar entenen el que hi deia sense estar preguntant a cada dos frases que significava tal o tal paraula. Aquesta lectura del llibre de Censos de Picalques ens aportava informació que calia ampliar en la consulta de documents que es conserven a l’Arxiu Històric de Protocols i d’això ja es va encarregar la Marta. De la consulta a aquests documents notarialss’extreia informació que s’havia de comparar, combinar o confirmar o tot alhora, amb les dades que s’aconseguien per altres consultes i etc, etc, etc.
Després, amb altres, em va tocar treballar l’autopista i buscar en tipologies de documents diferents i esforçar-me en entendre’ls i després ajudar en la preparació dels textos de l’exposició, i més i més.
Tots plegats, Arxiu i Grup d’Estudis hem fet feina de formiguetes, hem anat extreien miquetes d’informació d’aquí i d’allà, i amb tot plegat us oferim els resultats en aquest cicle de conferències que encetem avui.
Tots vostès es poden imaginar que aquests dos anys ens han passat molt ràpid, si més no a mi. Personalment, he après molt col·laborant en aquest projecte sobre el Raval:
- He après la feinada que comporta preparar una exposició.
- Que és necessari que tothom compleixi amb el calendari establert,perquè tot funcioni,
- Que cal estar disposta a substituir a la companya, quan no hi pot ser,
- Que cal ser responsable,
- Que si no faig la meva feina l’haurà de fer algú altre
- I sempre, sempre hi ha més per fer, més per investigar, més percompondre,més per confirmar…
- I que el resultat sempre és la suma de tots.
I que tantes sessions de treball amb les companyes a horesintempestives sorgeixen sinèrgies i amistats sòlides.I res més, els deixo, ara ja, amb la Marta de Planell i Mas, coordinadora tècnica de l’Arxiu Municipal de la nostra ciutat, que a part de atendre i assessorar en les consultes dels usuaris a l’Arxiu, organitza diverses activitats com ara tallers d’imatges, actes per celebrar els dia dels arxius, participa en conferències i escriu articles a la revista Pont.
Resum “Els Orígens del Raval” per Marta de Planell.
El 1968 van desaparèixer un conjunt de cases de tres carrers de la zona coneguda com a Raval. Aquests carrers eren anomenats Arrabal de San Mateo, General Manso, i Somatenes, del qual només se n’enderrocà una part. En l’actualitat es poden trobar dos punts de referència que ens ajuden a situar on estaria la zona desapareguda: una petita part de Cal Franco i una casa que es va salvar i que amb els anys s’ha ampliat, coneguda com l’edifici Dàrsena.
Per entendre l’origen del Raval s’ha de retrocedir en el temps, fins a l’Esplugues de l’edat mitjana. En aquella època es deia Speluncis i formava part del territori jurisdiccional de Barcelona. No depenia de cap senyor feudal, ja que era un lloc de reialenc, és a dir, dels comtes i reis. En els segles XI i XII es crearen fortificacions al voltant de Barcelona, amb grans extensions de terra al seu voltant. A Esplugues hi havia el Castell o “Quadra” de Picalqués, que pertanyia a la família Picalqués i comprenia gran part del territori d’Esplugues. El castell va ser enderrocat a principis del segle XVIII per ordre de Felip V. Avui només en resta l’edifici conegut com a Torre dels Lleons. La primera notícia de la família Picalqués a Esplugues data del segle XII i es perllongà fins el 1325 quan la vídua de Ramon de Picalqués va vendre totes les propietats a Pere Terré, ciutadà de Barcelona.
Les propietats de Picalqués canviaren de nissaga a mitjans del segle XVII. Eugènia Terré de Picalqués deixà la propietat al seu nebot, Josep d’Ardena, comte de Darnius. El 1673, Ignàsia d’Ardena es va casar amb Francesc de Taverner i de Montornés, i aleshores el pare de la núvia li donà per herència la propietat.
No es pot donar cap data concreta de quan es començà a anomenar aquella zona amb el nom de Raval. Terme que vol dir zona extrema del territori o a extramurs; podria entendre’s com fora del nucli de la Sagrera (cases al voltant de l’església parroquial). També hi havia cases aïllades, repartides pel territori.
En el segle XVII, les cases que hi havia a l’entorn de l’antiga carretera reial, per sota del castell, que correspondria a la zona posteriorment coneguda com a Raval eren Can Carbonell, casa de Pasqual, l’hostal i carnisseria, Can Gervasi i el mas Puig, també conegut com a mas Oliveras o Torre d’en Ferrer.
Entre 1710 i 1738, existiren dos hostals en el Raval, el de Picalqués i el del Comú, i aquella coexistència fou motiu de conflictes i plets pel reconeixement de qui tenia el privilegi d’aquest establiment, que sembla ser que també feien de tenda i taberna.
No va ser fins a l’útim terç del segle XVIII quan el Raval es pot considerar com a un nucli de població, amb la creació de nous habitatges.
Una de les causes d’”urbanitzar-se” aquella zona fou el trasllat de l’hostal a la nova carretera reial per part del comte de Darnius (el nou emplaçament correspon a l’actual Casa de la Vila del carrer Laureà Miró). Fou el comte qui construí el nou hostal i va revitalitzar la zona on hi havia hagut l’antic: va crear contractes d’establiment de terrenys i de cases, a partir de 1767. Així s’inicià la urbanització de la vorera de muntanya del carrer del Raval de Sant Mateu.
Altres propietaris també ho van fer. Josep de Ferrer i Alemany hi construí nou casetes, el 1777, que corresponien a la vorera de mar de l’esmentat carrer Raval de Sant Mateu. Josep Jané hi tenia tres casetes el 1771. Eulàlia Carbonell començà amb sis contractes, el 1788 i després amb uns quants més, signats entre 1789 i 1792, donant lloc a un nou carrer, que més tard fou conegut per Sant Francesc, carrer Nou i, per últim, General Manso.
Aquelles noves construccions comportaren l’arribada de gent, donant lloc a un nou nucli de població que es va conèixer com el Raval. Aquesta relativa expansió urbanística era a més una tendència general a nivell de Catalunya, segurament exponent d’un auge econòmic i un increment poblacional.